Translate

lunes, 25 de marzo de 2013

Una vídua vella i malalta pensa en el dia que l'enterrin vora el seu marit.
Polvo serán, más polvo enamorado. Quevedo.

Quan el darrer sospir em robi l'aire,
i em tanqui els ulls la mà freda i obscura
i em sigui llum un fràgil fil al caire
d'una emoció desconeguda i pura;

no per això oblidaré la fura
que em va matar la vida dins la vida
i que ara jeu en una sepultura,
que em guarda el lloc i em té presa la mida.

Podreu, fills meus, sebollir-m'hi a la vora,
creure que als dos ens mesclareu les cendres,
però l'amor ni morta podrà encendre's;

que ossos i pell, budells i cor alhora,
no tornaran la podridura en flames.
L'odi farà que la pols criï cames.

jueves, 24 de enero de 2013

Terrat amb flors.

TERRAT AMB FLORS



   

       Una vegada més entre hortènsies, clavells, clavellines, roses d'olor, arracades de la reina, heures, gallets, fulles de la mort i anèmones invisibles. I galledes que són cubs enormes de plàstic amb pintures industrials esborrades on s'hi llegeix una paraula vella que es va deixar la Mort.  I entre tots ells, padellassos en punta que tallen l'aire, cordills escabellats que són arrels, sacs plens de secrets i queixes on s'amaguen les estrelles quan tu ja dorms. I ara s'amaguen.  Ara que la monstruosa boca blava, torna amb la seva llengua bovina, i ronda els marges llepant  les vores d'aquest terrat de la meva infantesa, bavejant desitjosa d'aquest record que s'amaga sota el fullam; ensumant-ne la seva, la nosta olor, adelerada.


domingo, 20 de enero de 2013

Camí



Abaixo el cap i tanco els ulls per no veure-hi. Les meves mans s'han fet minúscules i blanques. Tenen por dels queixals de la fosca. Camino de retorn al cor.  Entre branques gruixudes i plenes d'ànimes. Una òliba majestuosa em roba l'ombra i la duu per als ullals brillants de l'Oncle LLuna, el sanguinari. El temps dispara als instants. Sense treva. Ho sé: sóc a la vora.
Steve Giovinco Nightscape

La porta del bosc.

Rodney Smith
La porta del bosc

Vaig obrir la porta del bosc i et vaig dir: Passa.
Passa,
torno a ser jove, en aquest instant, que durarà tres dies
i tindrà la llum del Nord de Grècia
i els seus Déus fets escorça i olor.
Passa
els meus records són aigua,
i neden sense memòria, vora teu, dins el llac verd.
Em cus la llum els llavis i ja no sóc paraules
sóc només llum.
Passa, et vaig dir,
torno a ser jove,
immensament jove.
I tu, em vas sostenir la porta del bosc, un moment,
clarianes i troncs i vestals i enigmes d'aire,
i et vas quedar mirant el buit, ben lluny de mi
a l'altra banda del país,
com si fossis una roca enlairada als cims
i  poguessis,
i em vas parlar 
amb el llenguatge de la roca.










sábado, 19 de enero de 2013

Crit de la Cabra

Jacques Flechemuller, 2010, Laughing Goat.
CRIT DE LA CABRA

"No menjarás l'herbeta fàcil de les concessions?
No voldràs el teu lloc calent i segur a la palla?
No seguiràs les indicacions dels bocs?
I que faràs?
Ballar-la, cabra?"

"Ballar-la cabra i ben amunt, segur el precipici,
desafiar la gravetat i la utopia.
Tòrcer-me, girar-me, cabriolejar sobre el vers buit,
empaitar la verticalitat dels diccionaris,
menjuquejar la paraula suculenta
arran d'un abisme rocallós.
Ballar-la cabra. Aquelarre a les esquenes
dels seriosos inquisidors
que en tot veuen feminisme i sospita.
Ballar-la cabra i cabrit i cabram i cabrum i cabrera.
Màgia blanca a la ment explotada
que abandona el seu llit i la casa potestat.
Salvatge delicadesa del bel que s'eleva
entre les parets vellutades de l'Univers
i que s'estimba a la basseta on els ramats
erupten llimacs de versos i verdet de vides."
(Aioç. 2004)

viernes, 18 de enero de 2013

Surt del meu Crani.

SURT DEL MEU CRANI

E. Munch. The silk child.


I ara no vols namorar-te de mi?
I ara tens por i tens por de patir?
M'he equivocat, aquest no era el camí:
surt del meu crani, només vull pensar en mi.

Tanta tendresa hi havia en el meu cos,
tant de carinyo hi havia en el meu os!
Eres només la taca d'un esbós
que ha arrencat el vent en un sol mos.

Escupo lluny el gust del teu alè.
Vomito el vi, la víscera, el plaer.
Avorto en mi la prematura fe.

Sé bé per què:el fred el cor em mossa
i l'alcohol el fetge em destrossa
i la ressaca d'amar em fa crossa.
(Aioç. 2004)

martes, 15 de enero de 2013

Bellesa per al condemnat.

Dimarts 15 de gener.
Bellesa per al condemnat


Com si res existís. Privacions. La mort lenta i dolorosa.
A la cantonada. El crit. La mà seca i venosa que demana.
I l'arma química, esqueixant la pell del nascut.
Com si res existís. Un horitzó d'ales. La blavor immensa.
el fil de la lluna blanca. Un bes humit.
No cadàvers, ni presons. No els condemnats a la forca, no el botxí
amb el cap tapat.
Només el vol de l'alba sobre l'onada, l'escuma sobre la teva mà jove.
Tocant la vora de la tarda.
Aquella estremir-se de la pell.
No la mort impune de l'animal. El cadaver del cadell esventrat.
No la sang del tret de l'assassí. Ulls com ganivets. Fam a la boca.
Sinó la força de l'arbre. Amunt. I verd. I més amunt.
Els ocells bressant-se sobre les branques tendres.
Cants de vida al capvespre. Sempre cants...
Bellesa per al condemnat.
Bellesa per a la llarga condemna.