Maleït Grec!

Maleït grec!
Ja m'imaginava vivint amb ell,
al seu poble de paletos,
asseguda matí i tarda a la plaça del  seu poble grec
nar mirant sempre el mateix,
el quiosc de les begudes -grec- i les xuxes -gregues
i aquest i aquell altre
davant de la seva cervesa, amb aquella cara
blava, goyesca, estiregassada o rebotidament grega
de gairebé tots els mascles del seu petit poble
que té 8 o 9 bars, i cap d'ells tanca.
Ja m'imaginava allí. Mentre em deien KÍRIA DOLÓS
i jo movia el comboloi a les mans
'nant alcoholitzant-me una mica, amb autèntica cervesa grega,
o amb retzina
'nant animalitzant-me vora el meu amor grec
que se'n miraria una altra. Aixo segur!
Però jo ni cas. Tres-cents habitants. És tot.
Aquest era el meu pla. I ballar rembetikó.
No escriure ni llegir una sola línia poètica més.
NI UNA.
Però em va fallar, el maleït,
maleït grec,
que ni per això servia.