La porta del bosc.

Rodney Smith

La porta del bosc

Vaig obrir la porta del bosc i et vaig dir: Passa.
Passa,
torno a ser jove, en aquest instant, que durarà tres dies
i tindrà la llum del Nord de Grècia
i els seus Déus fets escorça i olor.
Passa
els meus records són aigua,
i neden sense memòria, vora teu, dins el llac verd.
Em cus la llum els llavis i ja no sóc paraules
sóc només llum.
Passa, et vaig dir,
torno a ser jove,
immensament jove.
I tu, em vas sostenir la porta del bosc, un moment,
clarianes i troncs i vestals i enigmes d'aire,
i et vas quedar mirant el buit, ben lluny de mi
a l'altra banda del país,
com si fossis una roca enlairada als cims
i  poguessis,
i em vas parlar 
amb el llenguatge de la roca.