Sostre

Miquel Barceló

Sostre

Teníem un sostre.   Però ARA
en falten trossos.  I deixen passar el buit, fins al cor de la sala.
Paraules per tapar-lo.
                                  Endebades.
Cauen les nostres arrels al fons de la llacuna, i allí s'entortolliguen
amb els llimacs rojos i les llunes petites.
Tot es volatilitza.

Un dia desapareixerà totalment(ho ha vist la vident en la seva tirada de cartes)
i veurem el cel, el seu horror buit i blau sense àngels.
Serà com fer puenting des d'un cordó umbilical.

També ha dit que aleshores
dels nostres peus hi creixerà un nou sostre que ens lligarà a la terra:
petits llimacs de fang vindran a treballar-lo i rates d'aigua
i amples nostàlgies i certeses esquerdades,
ens arrelaran en aquest punt de gravitació i buit.

Aleshores ja no notarem res.
Serem migdia.



* Aquest serà migdia, recorda un vers d'Enric Casasses.