Abaixo el cap i tanco els ulls per no veure-hi. Les meves mans s'han fet minúscules i blanques. Tenen por dels queixals de la fosca. Camino de retorn al cor. Entre branques gruixudes i plenes d'ànimes. Una òliba majestuosa em roba l'ombra i la duu per als ullals brillants de l'Oncle LLuna, el sanguinari. El temps dispara als instants. Sense treva. Ho sé: sóc a la vora.
 |
| Steve Giovinco Nightscape |
No hay comentarios:
Publicar un comentario