Translate

lunes, 25 de marzo de 2013

Una vídua vella i malalta pensa en el dia que l'enterrin vora el seu marit.
Polvo serán, más polvo enamorado. Quevedo.

Quan el darrer sospir em robi l'aire,
i em tanqui els ulls la mà freda i obscura
i em sigui llum un fràgil fil al caire
d'una emoció desconeguda i pura;

no per això oblidaré la fura
que em va matar la vida dins la vida
i que ara jeu en una sepultura,
que em guarda el lloc i em té presa la mida.

Podreu, fills meus, sebollir-m'hi a la vora,
creure que als dos ens mesclareu les cendres,
però l'amor ni morta podrà encendre's;

que ossos i pell, budells i cor alhora,
no tornaran la podridura en flames.
L'odi farà que la pols criï cames.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada