Translate

jueves, 29 de noviembre de 2012

Inici amb àlbers.


En primer lloc els àlbers, el revers grisenc, vellutat. després a mà dreta i cap avall el riu. La boira negra descendint, xocant contra les roques.  El peu despullat i menut de la gespa gebrada,
        I els nostres cossos joves, més blancs que les ales de l'infern nevat, més blancs que el guix de les escoles, els nostres cossos pintant sobre la gespa,  immenses llunes. Despertant els cucs de terra i els talps cecs  per al festí del riu. Encenent els canelobres de llum negra de la boira. Trepitjant les fulles verges de l'instint. Incendiant la nit dels àlbers, nar guixant les parets de l'oblit amb la paraula "Inici".

Desgel

Hem despertat      
 desgel       
ombra blava de la retina     
  mística de l'artèria.    

       Som transparents:        
 El temps
 l'Àngel de l'Eternitat
 ens perfora com si fóssim aire    
 amb les seves dents blanques de llet.  I no ens deixa ni marques.

 Tota vida, 
 tota mort és pura inexistència.

 RESPIRA.