Translate

jueves, 29 de noviembre de 2012

Inici amb àlbers.


En primer lloc els àlbers, el revers grisenc, vellutat. després a mà dreta i cap avall el riu. La boira negra descendint, xocant contra les roques.  El peu despullat i menut de la gespa gebrada,
        I els nostres cossos joves, més blancs que les ales de l'infern nevat, més blancs que el guix de les escoles, els nostres cossos pintant sobre la gespa,  immenses llunes. Despertant els cucs de terra i els talps cecs  per al festí del riu. Encenent els canelobres de llum negra de la boira. Trepitjant les fulles verges de l'instint. Incendiant la nit dels àlbers, nar guixant les parets de l'oblit amb la paraula "Inici".

2 comentarios:

  1. Com escapar-nos, com fugir de tanta monstruositat?
    Au, doncs que dinis de gust amb monstre o amb sense

    ResponderEliminar
  2. I tant que he dinat de gust! Malgrat els monstres..
    No sé... m'ha sortit així aquest matí: són poemes-express...
    Van i se'n van.
    Petons

    ResponderEliminar