Translate
jueves, 29 de noviembre de 2012
Inici amb àlbers.
En primer lloc els àlbers, el revers grisenc, vellutat. després a mà dreta i cap avall el riu. La boira negra descendint, xocant contra les roques. El peu despullat i menut de la gespa gebrada,
I els nostres cossos joves, més blancs que les ales de l'infern nevat, més blancs que el guix de les escoles, els nostres cossos pintant sobre la gespa, immenses llunes. Despertant els cucs de terra i els talps cecs per al festí del riu. Encenent els canelobres de llum negra de la boira. Trepitjant les fulles verges de l'instint. Incendiant la nit dels àlbers, nar guixant les parets de l'oblit amb la paraula "Inici".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Com escapar-nos, com fugir de tanta monstruositat?
ResponderEliminarAu, doncs que dinis de gust amb monstre o amb sense
I tant que he dinat de gust! Malgrat els monstres..
ResponderEliminarNo sé... m'ha sortit així aquest matí: són poemes-express...
Van i se'n van.
Petons